Partit jugat al Complex Esportiu La Bàscula de Barcelona, el 12 de gener de 2019 a les 17:30h.
Important i meritòria victòria la aconseguida aquesta tarda pels nostres infantils, que ens permet pujar una posició en la classificació. Tot i que no ha estat un gran partit, la veritat és que ha estat molt emocionant, amb final d’infart inclòs.
La primera part ha estat molt igualada, imposant-se el St. Cugat per un ajustat 8-9 en aquest periode. I és que no hem estat massa inspirats en atac: no era el nostre millor dia, i tampoc ens ha afavorit la defensa en línia que practicava l’equip rival, ajudada per un porter que ha fet unes quantes aturades de mèrit. Tot i això, la sensació era que una petita millora a la segona part havia de ser suficient per posar-nos per davant en el marcador.
Però les coses no han anat ben bé així com esperàvem. Fallàvem molts atacs (alguns dels quals incomprensiblement aturats per l’àrbitre: fins a cinc vegades ens va pitar passes, per no parlar d’altres decisions qüestionables al meu parer), i la diferència de gols contra nostre s’anava incrementant perillosament fins als quatre (11-15). Després d’un temps mort i d’alguns canvis per a sacsejar l’equip hem començat (per fi!) a jugar millor, més intensos, i la renda que tenia l’equip rival ha començat a minvar, mica en mica, però inexorablement… Quedaven pocs minuts i l’empat s’ensumava, i ha arribat amb el 17-17. Pilota per a ells, tot estava a l’aire. No fan gol, i a la següent jugada ens posem un per sobre, potser per primer cop en tot el partit (18-17). Tot passava per defensar bé el seu darrer atac, per mantenir la renda. Vam estar intensos en defensa, vam apretar, però el 18-18 va caure de manera gairebé definitiva, a pocs segons pel final del matx. Com ès lògic, l’equip rival ho va celebrar com si es tractés d’una victòria, una victòria que havien tocat amb els dits durant gairebé tot el partit. Fem la sacada de centre i immediatament el nostre entrenador demana inteligentment un temps mort per a decidir l’última jugada, quedant no més de 5 segons per a la fi del partit. Tothom en tensió. Max posa la pilota en joc, li passa a Nico que engalta una canonada des de casa seva, la pilota toca el pal i acaba entrant! 19-18 i final del partit! Èxtasi, apoteosi, tots els nostres jugadors entrant a abraçar Nico així que l’àrbitre deixava clar que allò s’havia acabat! Quina emoció! Victòria final i demostració que aquest equip mai abaixa els braços. Ben fet nois!! Com ens heu fet gaudir!!
Nota final: sense que serveixi de precedent, aquest cop he passat per alt una norma autoimposada de no donar noms de jugadors concrets, ja que l’equip és un de sol. Però ja que m’he saltat la meva norma, aprofito per felicitar a tots els nostres jugadors en aquest partit. Felicitats a Adrià, Agustí, Aleix, Dídac, Guillem, Hernán, Kosta, Max, Nico, Noé, Pol M., Pol R., Quim, Unai i Xavi. Sou grans!!
