Handbol Claret (16) – Handbol Cooperativa Sant Boi B (18)
Complex Esportiu La Bàscula de Barcelona, 2 de febrer de 2019 a les 17:15h.
Volia començar dient «partit per oblidar» després d’aquesta dolorosa i inesperada derrota dels nostres infantils. Perquè hem jugat malament, possiblement hagi estat el pitjor partit de la temporada. Aquestes coses passen, tots els equips tenen algun mal dia, i avui ens ha tocat a nosaltres. Al meu entendre, el nostre nivell de joc no ha estat a l’alçada d’altres ocasions, i l’actitud no ha estat la més indicada. No passa res, els primers a no estar contents són els propis jugadors, no sempre tot surt com un desitja. Però crec que no podem deixar escapar aquesta oportunitat per aprendre que els partits no es guanyen sols, que quan es va a remolc tot el partit (però et veus capaç de remuntar-lo) cada jugador ha d’intentar donar un plus que pugui encomenar la resta de l’equip: defensant amb més intensitat, tenint més decisió en atac, o simplement lluitant per cada pilota com si fos l’última. Anar-hi, anar-hi i anar-hi. I si no surt bé, no passa res. Crec, per tant, que el d’avui ha de ser un «partit per recordar». Algú em convidava l’altre dia a no interpretar-ho tot des de la perspectiva victòria/derrota, i em recordava que el motiu principal de jugar handbol és passar-s’ho bé. Res a dir, totalment d’acord; però crec que quan millor t’ho passes és quan jugues bé o, si més no, quan dones el màxim del que pots. És el meu punt de vista.
Entrant molt lleugerament en els detalls del partit, dir que sempre hem anat per sota al marcador, oscil.lant les diferències entre els 2 i els 5 gols de desaventatge (7-9 a la fi de la primera part). El rival movia ràpid la pilota en atac, si bé tardaven una eternitat a arribar a les nostres posicions defensives: gairebé un minut de rellotge en pujar caminant, fet que cada cop més evident quan s’apropava la fi del matx amb el marcador a favor seu. Cal reconèixer que el St Boi ha fet algunes jugades de mèrit en atac, però no crec equivocar-me si dic que els hem concedit uns quants gols que hauriem pogut evitar amb un pèl més d’encert o de fortuna. En atac no hem estat còmodes (no cal treure mèrit a la defensa rival, que ens ho ha posat prou difícil), hem comès algunes errades en passar la pilota, molts llançaments nostres han estat «al ninot», i d’altres de millor dirigits els ha aturat el seu porter, que ha fet una actuació notable.
Com en altres ocasions, entre el nostre públic hi havia la sensació que 4 o 5 minuts bons nostres podien capgirar el marcador de forma definitiva. Aquests minuts no han acabat d’arribar. El més semblant han estat els darrers 6 o 7 minuts del matx, on hi hem posat més ganes i una mica més d’encert, amb algunes jugades molt maques (bàsicament de contraatac) que han acabat amb gol i que han fet pensar en la remuntada. Però ja era tard. El rival ha gestionat molt bé la seva renda a favor, allargant els atacs fins al límit.
En definitiva, partit perdut del que hauriem de poder extraure conclussions en positiu. Seguirem guanyant i perdent partits, això és clar, però, pel bé de l’equip, hauriem de fer els possibles per a que els nostres jugadors aprenguin a sacsejar el grup tan bon punt es detecta algun tipus de desconnexió, de manera que les derrotes que han de venir es puguin atribuir a la superioritat del rival, mai a la nostra actitud. Si això ho aprenem, benvingut sigui aquest partit que avui hem jugat.
