Dissabte 21 de Febrer 12:00 h al poliesportiu de Sant Martí es presenta una bona oportunitat per mostrar l ́evolució de l ́equip Benjamí en aquesta complicada Fase.
H. CLARET: Adrià(2), Max(1), Carolina(2), Aleix(1), Pol(1), Guillem(3), Noé, Adrien(2), Nico(3), Gerard(1),
Gabri, Emma, Pili(1), Marina(1), Sergi.
Amb el debut d ́en Sergi i la Marina a més de la recuperació dels jugadors que van causar baixa als darrers partits, l ́Handbol Claret augmenta el nombre de jugadors en un important avanç de cara al futur de la El partit no ha tingut història i en cap moment els nostres jugadors/ es han estat centrats en disputar el matx ja que, el Voramar ens ha superat en totes les parts del partit i en totes les facetes.
En defensa, l ́equip generalment ha estat tou. De fet, hem encaixat el marcador més ampli des que van començar la lliga. La falta de concentració en les marques ha estat molt notable i si l ́equip rival té una mica de nivell, acaba passantte per sobre, com així hem pogut veure. Els parcials encaixats de 6, 11, 11 i 17 gols en cadascun dels quarts sumat amb molts pocs errors de llançament per part del contrari, mostren que amb aquesta actitud defensiva, el partit era impossible de guanyar.
Per altra banda, el nostre atac ha estat lamentable. Tot i que els pocs gols anotats han estat força repartits entre els jugadors Graciencs, els percentatges d ́errades de llançament han estat els pitjors de la temporada. La meitat exacta de xuts intentats han anat fora pals, una xifra desmesurada que ha de fer rumiar a l ́equip que així no podrem vèncer a cap rival. El porter del Voramar només ha realitzat 6 aturades de 52 xuts que hem intentat. Els 25 restants han marxat per línia de fons.
Aquest problema de punteria és patent durant tot l ́any i s ́ha de treballar molt als entrenaments. De res serveix defensar amb concentració i pressió si després malbaratem tantíssimes opcions de gol. És el moment de posarse les piles per què els nois/es del Claret gaudeixin dels partits i això només es pot aconseguir amb treball i ganes. I aquí és on els hauríem d ́ajudar els adults que compartim amb ells el dia a dia, parlantne i mirant d ́orientarlos per recuperar la confiança. No serveix la lectura de què les derrotes són gràcies a les virtuts dels rivals, l ́autocrítica també ha de ser constructiva i ha de ser l ́eina per progressar i reparar els erros comesos. Així doncs. Des d ́aquí us convido a ferho, ajudar als petits a competir cada partit.
Entre tots podrem!
